10 de juny de 2020

L'ALUMNAT DE CICLE SUPERIOR ENTREVISTEM VIRTUALMENT AL PEP MOLIST

Benvolgudes famílies i alumnat,

Com ja sabeu, tant als cursos de Cicle Mitjà com Cicle Superior, un cop hem acabat la lectura conjunta del llibre de lectura de cada curs, fem una entrevista a l'autora o  autor del llibre llegit. Cada curs tenim el plaer de fer l'entrevista a la mateixa biblioteca de l'escola. Enguany l'hem fet de manera telemàtica.

Aquest curs l'alumnat de 5è i 6è hem llegit "Les engimàtiques fotos del Senyor Clarissa", del Pep Molist.






4 de juny de 2020

L'ALUMNAT DE CICLE MITJÀ ENTREVISTEM VIRTUALMENT AL JAUME CELA

Benvolgudes famílies i alumnat,

Com ja sabeu, tant als cursos de Cicle Mitjà com Cicle Superior, un cop hem acabat la lectura conjunta del llibre de lectura de cada curs, fem una entrevista a l'autora o  autor del llibre llegit. Cada curs tenim el plaer de fer l'entrevista a la mateixa biblioteca de l'escola. Enguany l'hem fet de manera telemàtica.

L'alumnat de 3r i de 4t ha llegit: "Aixecant el vol", de Jaume Cela


Aquest curs també hem fet l'entrevista, tot i que d'una manera diferent. Com que no ens podem trobar a l'escola en gran grup, i el Jaume Cela no pot venir presencialment al centre, hem plantejat una entrevista conjunta on cada nen i nena ha plantejat les preguntes que troba interessants i l'Eli, la mestra de biblioteca de Cicle Mitjà, ha donat forma a totes les vostres preguntes i les ha enviat a l'autor del llibre.

A continuació podeu llegir el correu electrònic que hem rebut del Jaume: 

"Estimades i estimats, em sap greu no poder venir a visitar-vos i parlar de tot el que us interessi sobre els llibres que he escrit o sobre la literatura en general. 

Aquest maleïda pandèmia ens ho impedeix, però no ens ho roba tot perquè més endavant podrem trobar-nos i mirar-nos als ulls i parlar tranquil·lament de tot el que en tinguem ganes. Per tant, ànims i bona feina!"



Preguntes generals

P: Quin és el primer llibre que vas fer?
R: Un conte que explicava als meus fills quan eren petits i que es diu “Els nassos del rei”.

P:Què et va inspirar a dedicar-te a escriure llibres? 
R: Quan escric deixo de ser jo durant una estona i m’imagino que em converteixo en els personatges del llibre. Deixar de ser en Jaume Cela per una estona m’agrada.

P: Com et vas sentir quan vas escriure el llibre?
R: Descansat, donava per acabada una feina que m’agrada molt de fer, però que t’exigeix moltes hores i molta dedicació.

P:  Costa molt escriure un llibre? 
R: Costa, sí que costa però com que m’agrada i en sé una mica no m’ho sembla tant. Em sembla que cuinar una bona paella d’arròs té més dificultats perquè jo no sé cuinar gairebé res.

P: Penses deixar d’escriure llibres algun dia? 
R: No, però hi ha vegades que no tens cap idea que puguis convertir en una història i et sembla que ja no escriuràs mai més res. 

P: Quan llegeixes un llibre a on et transporta la imaginació? 
R: On jo vull que em transporti, però també em deixo portar. La imaginació sempre precedeix la realitat. Ara mateix hi ha molta gent al món que està
imaginant què podem fer per superar la crisi del coronavirus. Imaginar és el primer pas per poder crear. 

P: Quin llibre teu t’emportaries de vacances? 
R: M’emportaria “Silenci al cor” o “Una troballa sorprenent”. Però ben segur que triaria llibres d’altres autors, jo em tinc massa llegit. 

P: Què en penses dels teus llibres? Són avorrits, divertits, d’intriga, de por? 
R: Jo crec que fan de bon llegir, intento escriure el millor que sé, però la resposta a aquesta pregunta l’ha de donar el lector o la lectora. O sigui, vosaltres. 

P: Com penses que podem ajudar al medi ambient? 
R: Respectant la naturalesa, mirant de contaminar el menys possible, reciclant, comprant al barri, portar bosses de roba de casa, no fent més soroll del que és necessari, tancar aixetes quan ens rentem les mans... ja ho veieu, coses molt senzilles. 

P: Creu que les persones canviarien de país voluntàriament si no fos per buscar un futur millor? 
R: En general no, perquè quan tu canvies de ciutat per viure-hi i d’una manera més definitiva o ho fas perquè ho necessites -feina, guerres, gana...- o perquè ets un aventurer. I jo, d’aventurer en soc molt poc.

P: T’ha passat alguna vegada que un familiar teu s’ha separat de tu igual que en la història?
R: No, no m’ha passat mai

P: Alguna vegada t’ha passat en la vida real alguna part de les històries que has escrit? 
R: Sí, però son coses molt quotidianes. Ara bé, penseu que hi ha coses que no ens passen a la vida real, però ens passen en el món de la imaginació i també poden ser importants. Sovint molt més.

Del llibre en concret

P: Com se’t va acudir els noms dels animals?
R: Pensant. Quan tries un nom poden passar dues coses: que el nom digui alguna cosa del personatge o que no. Si és que no, podeu posar el nom que us agradi més, però si ha de dir alguna cosa del personatge... més val que ho rumieu bé. Les rates pinyades tenen mala premsa, però si la fas tota ensucrada la cosa canvia, oi?

P: Per què li vas posar aquest títol i no un altre? 
R: Perquè descriu el més destacat del llibre. 

P: Com va ser el procés d’escriptura del llibre? 
R: Primer tens una idea, vas pensant i creant una història, com si fos l’esquelet, i després vas buscant les paraules, perquè una història escrita es fa amb paraules. I la vas llegint i rellegint i introdueixes canvis i la tornes a revisar... fins que la dones per acabada. 

P: Com se li va acudir la idea d’escriure aquest llibre? Quan estaves en un bosc? Quan vas veure un ocell? 
R: Jo volia escriure un llibre on algú hagués de marxar de casa seva. I vaig pensar que un ocell em podria servir.

P: Per què els protagonistes són ocells i no altres animals? 
R: Perquè moltes espècies d’ocells migren, oi? 

P: Se't va acudir una altra idea per escriure quan estaves fent aquest? 
R: No ho recordo, però crec que no. 

P: Per què els dos últims capítols són tan curts? Perquè volia intensificar el ritme i em va semblar que havia de limitar el nombre de paraules.
R:Quin és el personatge favorit del llibre? Per mi tots ho són, no en tinc cap de preferit. I vosaltres? 

P: Els ocells tenen alguna relació amb tu? 
R: No, cap relació especial. Visc a ciutat i en veig pocs. 

P: Per què el personatge del pare i de l'esquirol no tenen nom? 
R: Doncs no ho sé, suposo que no en vaig tenir cap necessitat. Us ha semblat una bona pensada o no? 

P: Per què no té nom el pare ocell o quin seria? 
R: Hauria de pensar-ho, però continuo creient que és millor així, sense nom. 

P: Per què marxa el pare i no la mare? 
R: Perquè molt sovint, quan es tracta de persones i aquests ocells son com persones, acostumen a marxar primer els pares i quan ja tenen feina reclamen la resta de la família, tot i que ara això ja no és ben bé així.

P: A mi el llibre m'ha agradat molt...faràs una segona part? 
R: No ho crec, no ho he pensat mai. 

P: Quant temps vas trigar a escriure aquest llibre?
R: Entre que el penses, l’escrius, el revises... uns tres mesos.


Moltes gràcies pel vostre interès. A veure si tenim sort i ens podem conèixer personalment. Mentrestant sigueu bona gent, que el món necessita gent bona com segur que sou vosaltres. 

Petons,

Jaume Cela
4 de Juny de 2020




22 d’abril de 2020

GUIES DE LECTURA DE SANT JORDI 2020

Benvolgudes famílies:

Tot i que el d'aquest any serà un Sant Jordi diferent, el Grup de treball de Literatura Infantil i Juvenil del Garraf no ha volgut deixar d'editar la selecció de llibres que cada curs us fem arribar per aquestes dates.

Esperem que, sigui quina sigui la manera com hagueu decidit incloure els llibres en la celebració d'aquesta diada, us pugui ser d'ajut a l'hora de seleccionar aquells que voleu fer arribar a les nenes i nens que us estimeu.

Que passeu una bona Diada de Sant Jordi.

Cuideu-vos.



11 de març de 2020

Bibliocinema CHICKEN RUN: EVASIÓ A LA GRANJA

El proper divendres 20 de març a la biblioteca hi haurà la segona sessió de bibliocinema d'aquest curs. Us hi esperem!!


16 de gener de 2020

Ja tenim els llibres que ens va regalar la Lluneta a la Biblioteca

Hola alumnat i famílies!


Ens fa molta il·lusió dir-vos que ja tenim els llibres que ens va regalar la Lluneta després de la visita a l'escola del passat mes de desembre. 



Com ja sabeu, la Lluneta és la filla de la Lluna i molt amiga de la Ratoliva.



Va venir a les classes d'educació infantil i cicle inicial: Picarols, Estornells, Gegants, Primer i Segon. 






A E.I. va explicar-nos tres contes que tracten sobre la ràbia:




L'Alba no ho sabia, però a dins hi té un volcà, més o menys entre el melic i les costelles. De vegades, el volcà s'encén i explota. Llavors el foc ho crema tot i l'Alba pateix i s'espanta, tot alhora. Però una nit una fada menuda li explica a cau d'orella què pot fer quan s'enrabia, i aquell truc li farà descobrir sensacions inesperades.






Àlbum il·lustrat a tot clor, on la imatge, molt expressiva, completa el breu text i li afegeix humor i fantasia. Un nen petit arriba a casa i veu el pare preparant el sopar. El nen es disgusta i se'n va a la seva habitació; allà li surt de la boca "la Cosa", que omple de color vermell tota la pàgina, i davant de l'admiració del propi nen, trenca tot el que troba fins que la redueix i la fica en una petita capsa. Torna a preguntar: "Pare, queden postres?" Per a nens i nenes a partir de 5 anys.






Un conte que ajuda als més petits a explicar els seus sentiments a través d'uns personatges divertits i expressius. Un àlbum que ens recorda com tots podem tenir un mal dia sense saber ben bé el perquè i com l'amistat ens ajuda a superar-ho.


A C.I. el tema central va ser la música:






Un dia, al bosc, un osset va trobar una cosa que no havia vist mai. «Què deu ser aquest objecte tan estrany?», va pensar. Amb cautela, el va començar a palpar amb aquelles potes rabassudes... Amb el transcurs del temps, l'ós va aprendre a tocar l'estrany instrument. Un dia, per casualitat, un pare i el seu fill, que esmorzaven al bosc, van sentir els bells sons del piano. L'ós els va acompanyar en un increïble viatge a Nova York, on la seva extraordinària habilitat el va convertir en un personatge famós. Va aconseguir la fama, la fortuna i tota la música del món, però trobava a faltar als seus amics i a la família que havia deixat enrere.






Quan en Patrick toca el violí, passen les coses més increïbles: els peixos comencen a volar, les vaques ballen i dels arbres creixen pastissos en lloc de pomes. I de sobte fins i tot els més tristos somriuen i mil focs artificials esclaten al cel. Colors per tot arreu! En Patrick ens demostra com arribem a necessitar la música, la fantasia i històries com la seva per fer que el nostre món sigui un lloc més bonic i divertit. Un lloc millor.





Ens va explicar tots aquests contes i ens van encantar. Ens va agradar molt tant la manera d'explicar-los com els contes. Ja els podeu venir a veure i fer la reserva de prèstec, si voleu.



Estem segurs i segures que us agradaran tant com a nosaltres.