La Dolors García ha visitat l'alumnat de 3r i 4t

Aquest segon trimestre l'alumnat de 3r i 4t hem llegit: "L'ocell que no passava els dijous" de la Dolors García. 

Ens ho hem passat d'allò més bé. A més a més, li hem pogut fer una entrevista.

Aquí la podeu llegir:

ENTREVISTA A LA DOLORS GARCÍA I CORNELLÀ

Bon dia Dolors,

Som la classe de 3r, la classe dels colors, i primer de tot et donem les gràcies per haver vingut a la nostra escola.

A la biblioteca de l’escola hi tenim uns quants llibres teus i la nostra tutora ens ha llegit: Peripècies d’un rescat, que també ens ha agradat molt.

Bon dia Dolors,

Nosaltres som la classe de 4rt, la classe dels robots, i també et volem agrair que hagis vingut fins aquí, però també et volem felicitar pels llibres que has fet, pels premis que has aconseguit i per dedicar una vida a escriure i per tant fer volar la imaginació de tants nens i nenes.

Ara ens agradaria fer-te unes preguntes sobre el llibre que hem llegit a la biblioteca “L’ocell que no passava els dijous”:

Com és que t’has dedicat a escriure llibres? Algun familiar teu també és escriptor o escriptora?

No tinc cap familiar escriptor. Al pare li agradava molt escriure, però no en va escriure cap. M’agrada molt llegir i escriure, des de ben petita. A la casa que jo vaig créixer hi havia molts llibres. Som 4 germanes i les altres germanes no han sigut escriptores. Jo tenia molta imaginació. Les meves germanes jugaven molt amb nines. Jo jugava molt fer pocions màgiques i coses d’imaginació. Jo llegia molt, m’agradava tant llegir, que de vegades, la mare em manava feines a fer a casa i si veia un llibre m’oblidava del què havia de fer i em posava a llegir. La mare sempre em deia que m’amagaria els llibres, però mai ho va fer. Ja de petita pensava que segurament escriuria de gran. Ser escriptor o il·lustrador o músic, penso que són coses que surten de ben petites.

Has tingut alguna altra professió a part d’escriptora?

Vaig estudiar psicologia i vaig treballar amb nens, adolescents i joves. Feia teràpies i durant 3 anys vaig treballar a una escola i vaig ajudar tant com vaig poder. Després vaig entrar a treballar a l’ajuntament de Girona, allà no feia res en relació a la psicologia, però sí en relació a l’educació.

Com acostumes a escriure llibres? Tens alguna eina o algun lloc especial? I què tardes aproximadament?

Escric a casa meva, és un estudi que dona al jardí. Allà hi tinc molts llibres, fotos, etc. És una habitació molt agradable d’estar-hi. Els llibres que no són massa gruixuts puc tardar unes 3 setmanes. Acostumo a escriure entre unes 10 o 12 hores al dia. Escric ràpid però això vol dir que després també ho he de repassar molt bé.

La senyora Vitxisuàs és un personatge inventat o una persona que has conegut de veritat en algun moment de la vida? I com és que li has posat aquest nom?

És un personatge inventat, però ja feia molt de temps que tenia ganes de posar una cuinera en algun llibre perquè a mi m’agrada molt cuinar. De jove amb uns amics del poble (Viloví d’Onyar) organitzàvem colònies per als nens i nenes del poble i el dia abans de marxar la cuinera es va posar malalta i jo em vaig fer responsable de la cuina durant aquells 15 dies. Jo volia que aquesta senyora tingués algun nom d’un plat: la senyora escudella i carn d’olla, la senyora ensaladilla russa..., no m’acabava d’agradar i finalment li vaig posar aquest nom: La senyora Vitxisuàs.

ASIA

Perquè la senyora Vitxisuàs, és cuinera i no alguna altra professió?

Jo tenia claríssim que havia de ser una cuinera, ja feia anys que volia escriure un llibre sobre una cuinera.

JANA

Perquè un abellerol i no un altre animal? Quina relació hi tens tu?

Perquè justament tot va venir d’aquí. Quan em llevo vaig a la cuina, em faig un cafè, pujo la persiana i miro quin temps fa. Un dia em va venir a la finestra un ocell molt preciós, era petit i de molts colors. Va passar el dilluns, el dimarts, el dimecres, però el dijous no va passar. Jo m’anoto les idees a una llibreta i després un altre dia a una escola em van donar vàries idees de perquè aquell ocell que m’havia visitat cada dia, no havia vingut el dijous i em vaig quedar amb la idea que més em va agradar. Hi ha una pàgina web on es pot sentir el cant de l’abellerol. https://www.youtube.com/watch?v=IWUKRKKbOBg

Creus que aquest llibre pot haver ajudat als nens i nenes a menjar millor el menjar de l’escola?

Jo espero que sí. A l’escola, a casa i a tot arreu. No és la meva principal finalitat escriure amb l’objectiu d’ajudar, tot i que sempre ho fas encara que no ho vulguis.

Actualment estàs escrivint un altre llibre? Algun dia faràs una segona part del llibre: L’ocell que no passava els dijous?

No he escrit mai segones parts de cap llibre meu. Justament ara estic escrivint la segona part de “Serena”, que és un llibre per a nens que estudien a l’ESO. L’escric perquè me l’han demanat. Es podria fer una continuació del llibre: L’ocell que no passava els dijous, però de moment no ho tinc pensat.

T’ha agradat com t’ha quedat el llibre? O ara hi canviaries alguna cosa?

M’agrada bastant com ha quedat i normalment no demano mai ajuda a ningú, però en aquest cas un senyor em va ajudar molt, perquè en algun moment em vaig sentir encallada i no sabia com seguir. M’agrada perquè és un llibre que et fa estar a atent i et fa pensar.

Quin llibre dels que has escrit tu és el que més t’agrada?

No puc contestar a aquesta pregunta perquè els altres llibres se’m poden enfadar. Cada vegada que escric un llibre és el meu preferit en aquell moment. Així doncs tots han sigut el meu preferit en algun moment.

Dels llibres que has escrit tu, quin és el llibre més divertit? I el més fàcil de llegir?

L’ocell que no passava els dijous és potser el llibre més divertit que he escrit. He rigut jo sola a l’estudi mentre escrivia les converses entre la senyora Vitxisuàs i l’alcalde. He escrit uns llibres molt curts i potser aquests són els més fàcils de llegir.

Quin llibre és el que més t’agrada, dels que no has escrit tu?

A mi m’hagués agradat molt escriure “Hoobit” o “El senyor dels anells”, perquè són llibres que l’escriptor té molta imaginació i a més escriu molt bé. No tots els escriptors escriuen bé. L’illa del tresor també és un llibre que està molt ben escrit i m’agrada molt i penso que cap nen i nena no haurien de fer-se gran sense haver llegit aquest llibre.

Alguna vegada alguna pel·lícula t’ha inspirat per a fer algun llibre? Si haguessis d’escollir un dels teus llibres per a fer una pel·lícula, quin escolliries?

Segurament hi ha alguna pel·lícula que m’ha inspirat, però hi ha més llibres que m’han inspirat com per exemple el llibre de la Mary Poppins. Si em vingués un director dient-me que escollís algun llibre per a fer una pel·lícula, li donaria tots els meus llibres. Canya plàstica és un dels primers llibres que vaig escriure i va estar a punt de fer-ne una pel·lícula.

Has escrit algun llibre amb alguna altra persona? Com ho prefereixes amb alguna altra persona o tu sola?

Jo no sé escriure amb equip. A l’ajuntament quan havíem de fer un treball en equip, jo me’l enduia i el feia a casa jo sola. En un altre moment, vaig fer un curs i el treball final era fer un guió entre tots i em vaig adonar que estava bloquejada, que no sabia donar idees. No en sé. Quan jo estic sola, em venen les idees i ho escric a la meva manera.

Amb quins autors o il·lustradors t’agrada més treballar? Acostumes a posar il·lustracions pintades als teus llibres o només en blanc i negre?

Normalment els llibres que porten il·lustracions són per a nens i nenes de la vostra edat. Els llibres que van dirigits als més grans no en tenen. Normalment no trio jo l’il·lustrador, ho fa l’editorial. Si alguna vegada me’n fan triar un trio en Quim Bou, il·lustrador del llibre “Peripècies d’un rescat”. Ell és amic meu i ens entenem molt bé.

Amb què t’inspires per a posar els noms als personatges dels teus llibres?

Cada llibres és diferent, de vegades em ve de gust batejar-los amb noms més reals i de vegades amb noms més imaginaris. Per a mi posar els noms és un dels moments més divertits d’escriure llibres.

Has posat el teu propi nom en algun dels llibres que has escrit? O has escrit algun llibre inspirat amb algun familiar o fill teu?

No. L’Oleguer és el meu fill petit. El Pau i l’Aleix són bessons i ja són molt grans. Als bessons els vaig escriure un llibre i després ho he fet pel meu fill petit. El drac de Bagastrà hi surten el Pau i l’Aleix i també hi surt la mare que els va cridar, però no vaig posar el meu nom. L’Oleguer i el clan de les llunes grises hi surt l’Oleguer.

Moltes gràcies per haver vingut, hem passat una molt bona tarda amb tu i et desitgem que continuïs escrivint amb tant d’èxit com fins ara.