4 de juny de 2020

L'ALUMNAT DE CICLE MITJÀ ENTREVISTEM VIRTUALMENT AL JAUME CELA

Benvolgudes famílies i alumnat,

Com ja sabeu, tant als cursos de Cicle Mitjà com Cicle Superior, un cop hem acabat la lectura conjunta del llibre de lectura de cada curs, fem una entrevista a l'autora o  autor del llibre llegit. Cada curs tenim el plaer de fer l'entrevista a la mateixa biblioteca de l'escola. Enguany l'hem fet de manera telemàtica.

L'alumnat de 3r i de 4t ha llegit: "Aixecant el vol", de Jaume Cela


Aquest curs també hem fet l'entrevista, tot i que d'una manera diferent. Com que no ens podem trobar a l'escola en gran grup, i el Jaume Cela no pot venir presencialment al centre, hem plantejat una entrevista conjunta on cada nen i nena ha plantejat les preguntes que troba interessants i l'Eli, la mestra de biblioteca de Cicle Mitjà, ha donat forma a totes les vostres preguntes i les ha enviat a l'autor del llibre.

A continuació podeu llegir el correu electrònic que hem rebut del Jaume: 

"Estimades i estimats, em sap greu no poder venir a visitar-vos i parlar de tot el que us interessi sobre els llibres que he escrit o sobre la literatura en general. 

Aquest maleïda pandèmia ens ho impedeix, però no ens ho roba tot perquè més endavant podrem trobar-nos i mirar-nos als ulls i parlar tranquil·lament de tot el que en tinguem ganes. Per tant, ànims i bona feina!"



Preguntes generals

P: Quin és el primer llibre que vas fer?
R: Un conte que explicava als meus fills quan eren petits i que es diu “Els nassos del rei”.

P:Què et va inspirar a dedicar-te a escriure llibres? 
R: Quan escric deixo de ser jo durant una estona i m’imagino que em converteixo en els personatges del llibre. Deixar de ser en Jaume Cela per una estona m’agrada.

P: Com et vas sentir quan vas escriure el llibre?
R: Descansat, donava per acabada una feina que m’agrada molt de fer, però que t’exigeix moltes hores i molta dedicació.

P:  Costa molt escriure un llibre? 
R: Costa, sí que costa però com que m’agrada i en sé una mica no m’ho sembla tant. Em sembla que cuinar una bona paella d’arròs té més dificultats perquè jo no sé cuinar gairebé res.

P: Penses deixar d’escriure llibres algun dia? 
R: No, però hi ha vegades que no tens cap idea que puguis convertir en una història i et sembla que ja no escriuràs mai més res. 

P: Quan llegeixes un llibre a on et transporta la imaginació? 
R: On jo vull que em transporti, però també em deixo portar. La imaginació sempre precedeix la realitat. Ara mateix hi ha molta gent al món que està
imaginant què podem fer per superar la crisi del coronavirus. Imaginar és el primer pas per poder crear. 

P: Quin llibre teu t’emportaries de vacances? 
R: M’emportaria “Silenci al cor” o “Una troballa sorprenent”. Però ben segur que triaria llibres d’altres autors, jo em tinc massa llegit. 

P: Què en penses dels teus llibres? Són avorrits, divertits, d’intriga, de por? 
R: Jo crec que fan de bon llegir, intento escriure el millor que sé, però la resposta a aquesta pregunta l’ha de donar el lector o la lectora. O sigui, vosaltres. 

P: Com penses que podem ajudar al medi ambient? 
R: Respectant la naturalesa, mirant de contaminar el menys possible, reciclant, comprant al barri, portar bosses de roba de casa, no fent més soroll del que és necessari, tancar aixetes quan ens rentem les mans... ja ho veieu, coses molt senzilles. 

P: Creu que les persones canviarien de país voluntàriament si no fos per buscar un futur millor? 
R: En general no, perquè quan tu canvies de ciutat per viure-hi i d’una manera més definitiva o ho fas perquè ho necessites -feina, guerres, gana...- o perquè ets un aventurer. I jo, d’aventurer en soc molt poc.

P: T’ha passat alguna vegada que un familiar teu s’ha separat de tu igual que en la història?
R: No, no m’ha passat mai

P: Alguna vegada t’ha passat en la vida real alguna part de les històries que has escrit? 
R: Sí, però son coses molt quotidianes. Ara bé, penseu que hi ha coses que no ens passen a la vida real, però ens passen en el món de la imaginació i també poden ser importants. Sovint molt més.

Del llibre en concret

P: Com se’t va acudir els noms dels animals?
R: Pensant. Quan tries un nom poden passar dues coses: que el nom digui alguna cosa del personatge o que no. Si és que no, podeu posar el nom que us agradi més, però si ha de dir alguna cosa del personatge... més val que ho rumieu bé. Les rates pinyades tenen mala premsa, però si la fas tota ensucrada la cosa canvia, oi?

P: Per què li vas posar aquest títol i no un altre? 
R: Perquè descriu el més destacat del llibre. 

P: Com va ser el procés d’escriptura del llibre? 
R: Primer tens una idea, vas pensant i creant una història, com si fos l’esquelet, i després vas buscant les paraules, perquè una història escrita es fa amb paraules. I la vas llegint i rellegint i introdueixes canvis i la tornes a revisar... fins que la dones per acabada. 

P: Com se li va acudir la idea d’escriure aquest llibre? Quan estaves en un bosc? Quan vas veure un ocell? 
R: Jo volia escriure un llibre on algú hagués de marxar de casa seva. I vaig pensar que un ocell em podria servir.

P: Per què els protagonistes són ocells i no altres animals? 
R: Perquè moltes espècies d’ocells migren, oi? 

P: Se't va acudir una altra idea per escriure quan estaves fent aquest? 
R: No ho recordo, però crec que no. 

P: Per què els dos últims capítols són tan curts? Perquè volia intensificar el ritme i em va semblar que havia de limitar el nombre de paraules.
R:Quin és el personatge favorit del llibre? Per mi tots ho són, no en tinc cap de preferit. I vosaltres? 

P: Els ocells tenen alguna relació amb tu? 
R: No, cap relació especial. Visc a ciutat i en veig pocs. 

P: Per què el personatge del pare i de l'esquirol no tenen nom? 
R: Doncs no ho sé, suposo que no en vaig tenir cap necessitat. Us ha semblat una bona pensada o no? 

P: Per què no té nom el pare ocell o quin seria? 
R: Hauria de pensar-ho, però continuo creient que és millor així, sense nom. 

P: Per què marxa el pare i no la mare? 
R: Perquè molt sovint, quan es tracta de persones i aquests ocells son com persones, acostumen a marxar primer els pares i quan ja tenen feina reclamen la resta de la família, tot i que ara això ja no és ben bé així.

P: A mi el llibre m'ha agradat molt...faràs una segona part? 
R: No ho crec, no ho he pensat mai. 

P: Quant temps vas trigar a escriure aquest llibre?
R: Entre que el penses, l’escrius, el revises... uns tres mesos.


Moltes gràcies pel vostre interès. A veure si tenim sort i ens podem conèixer personalment. Mentrestant sigueu bona gent, que el món necessita gent bona com segur que sou vosaltres. 

Petons,

Jaume Cela
4 de Juny de 2020




Cap comentari:

Publica un comentari