Vam poder entrevistar a l’Eulàlia Canal, autora del llibre de lectura que hem llegit a les sessions de biblioteca aquest segon trimestre. Es tracta d’un llibre molt interessant: L’arbre de les històries. Aquest llibre narra la vida d’un bibliotecari en hores baixes, el Jonàs i l’aparició d’una nena mágica: la Lluna.
Si en voleu llegir, us el recomanem! Està a la biblioteca de l’escola.
A continuació podeu llegir l'entrevista que li vam fer:
Hola Eulàlia, benvinguda a l’Escola Cossetània. Et donem la benvinguda en nom de tots els nens i nenes de 5è i 6è. Estem molt contentes i contents de tenir-te aquí amb nosaltres.
Aquest segon trimestre l’alumnat de 5è i 6è hem llegit L’arbre de les històries.
Hem gaudit molt llegint i comentant els diferents capítols de la teva novel·la.
A la biblioteca de l’escola tenim altres llibres teus com: Això és un secret que només sé jo, Cargol, i què faràs dins d’un iglú?, El fantasma de casa els avis, Els fantasmes no truquen a la porta, La nena que només es va poder endur una cosa, La palangana i el cas de l’àvia Hortènsia, Les set dents de la palangana, Un cargol fabufantàstic, Un petó de mandarina, Somni dins d’un mitjó i Un poema a la panxa.
També hem trobat enregistraments musicals com “Emocions i sentiments, contes i cançons.”
ARA ET FAREM UN SEGUIT DE PREGUNTES SOBRE LA FEINA D’ESCRIPTORA
P: Quina edat tenies quan van publicar el teu primer llibre?
R: Tenia 35 anys, el 1999.
P: Sempre has treballat d’escriptora?
R: No. He sigut psicòloga, que és el que vaig estudiar. Vaig començar a publicar quan vaig ser mare. Sempre havia escrit, però mai abans havia publicar res.
P: Has tingut algun problema amb alguna persona per a ser dona i escriptora?
R: Jo personalment no. Però sé de companyes de professió que sí.
P: Hi ha alguna persona de la teva família que es dediqui a escriure?
R: No, però sí que m’ha influït tenir una família molt lectora. Des de ben petita he vist llegir als meus pares o germans. Han sigut sempre bons lectors i lectores. He viscut envoltada de llibres.
P: Quan escrius novel·les, et bases en experiències personals o és tot inventat?
R: M’agrada inventar a partir de les meves vivències personals. Escric a partir de tot allò que m’envolta, tot i que no hi ha cap llibre biogràfic.
P: A l’hora d’escriure, segueixes horaris rígids de dilluns a divendres, o marxes de tant a en tant a algun lloc per a estar tranquil·la i escriure?
R: Jo no sóc gaire d’horaris rígids. Vaig a èpoques. A la tardor acostumo a escriure molt, i ho faig de matinada, a primera hora del matí. Cap a les 6:00h.
P: Tens algun lloc especial per a escriure on t’inspiris especialment?
R: Sí! A la taula de la cuina. És magnífic poder escampar tots els fulls i tenir l’ordinador portàtil per la taula. És molt gran i em va força bé. L’inconvenient és que com que és la taula de la cuina, he de muntar i desmuntar la paradeta sovint.
P: On prefereixes escriue? A casa? A una oficina? A una biblioteca? A l’aire lliure?
R: Sí, prefereixo escriure a casa. Especialment a la cuina.
P: Fas servir alguna llibreta per apuntar idees interessants i útils per a les teves històries?
R: Sí! Tinc una col·lecció de llibretes i fulls “sueltos” on anoto les idees que em van passant pel cap.
P: Quins consells donaries a una persona que comença a escriure un llibre? (Jana 6è)
R: Que es faci moltes preguntes. Que trobi la veu de la seva història. Jo per saber si està ben escrit miro que soni bé.
P: Acostumes a escriure els llibres sola o ho fas amb un equip d’escriptores i escriptors?
R: En general ho acostumo a fer tota sola, tot i que hi ha dos llibres que he fet amb una bona amiga escriptora: la Glòria Marín. Per a nens i nenes de la vostra edat us recomano especialment “L’extraordinadri doctor Rupert”. El doctor Rupert no era un doctor com els altres, i els seus medicaments o cures, tampoc.
P: Quan escrius ho fas a mà o directament a ordinador?
R: Quan penso, ho faig en llibretes, a mà. Quan veig que es converteix en una història interessant, obro un document de processador de textos a l’ordinador. Si m’encallo ho deixo estar, i al cap d’unes setmanes ho intento de nou.
P: Alguna vegada has reescrit un llibre que ja havies acabat i no t’agradava com havia quedat ?
R: Reescrit sencer no. Però sí que que modificat l’inici de la història.
P: Tens alguna persona de confiança que et faci crítiques constructives del que escrius abans d’enviar-ho a l’editorial?
R: Sí, això és molt important per a mi. Ho envio a un parell d’amics escriptors. A mi em costa opinar sobre el que he escrit jo. De tota manera, per assegurar-me que està bé el que he escrit, rellegeixo el text al cap de dues setmanes d’haver-ho escrit.
P: Quan eres petita, volies ser escriptora o algun altre ofici?
R: De petita no sabia el que volia ser de gran. Això sí, sabia que m’encantaven els llibres.
P: Des de quan saps que vols ser escriptora?
R: Vaig començar a escriure pensant en publicar quan vaig ser mare. Em va ajudar molt participar en concursos literaris. Així quan vas als editorials ja et comencen a conèixer.
I EN CONCRET DE L’ARBRE DE LES HISTÒRIES...
P: Tens pensat fer una segona part de l’Arbre de les històries?
R: En principi no. Trobo que és un llibre amb un final rodó. És un final circular.
P: En què et vas inspirar per a escriure aquest llibre?
R: La idea va sorgir quan van aparèixer al mercat els e-books. A partir de comentaris de la gent com: “desapareixerant els llibres de paper!, qui vol llibres de paper si ho pots tenir en un microxip?” Jo estimo els llibres de paper i volia descriure els sentiments que em generava aquesta nova situació. Vaig exagerar amb les càpsules de lectura. Vaig anar un pas més enllà.
P: Per què et vas decidir per aquest títol i no per un altre?
R: El títol és molt complicat. Jo li dono molta importància, tant com a la coberta. El títol ha de sonar bé i ha de tenir a veure amb la història
P: Com se't va acudir fer créixer un arbre dins d’una biblioteca ?
R: A vegades comparo el naixement d’un llibre amb el d’una planta. Per escriure una història cal temps per alimentar una idea. Per a fer crèixer una planta cal temps per regar-la i que creixi. La biblioteca és fantàstica. Em semblava un bon lloc.
ALTRES...
P: De petita vas guanyar algun premi literari?
R: Sí, a l’institut vaig guanyar un premi de poesia.
P: Per què vas decidir ser escriptora i no una altra cosa?
R: Gaudeixo explicant el que penso.
P: Has publicat algun llibre de gran que vas escriure de petita?
R: No, no m’he atrevit mai. No he publicat res que hagi escrit de petita. Això forma part dels meus records.
P: Quin és el primer llibre que vas escriure? El van publicar?
R: He escrit molt contes. I molts s’han quedat dins d’un calaix.
P: Eulàlia, quan anaves a l’escola què és el que t’agradava més fer?
R: M’encantava el pati! Bé també fer classe… especialment de matemàtiques. El que menys m’agradava era ciències.
P: Cada quan acostumes a publicar un llibre?
R: Cada any en publico un o dos.
AGRAÏMENT
Et volem agrair que hagis vingut a la nostra escola i que t’haguem pogut fer una entrevista per coneixe’t millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada